No totes les persones que ofereixen teràpies per resoldre problemes psicològics són veritables psicòlegs. D’això se’n diu intrusisme professional. Així ho afirma l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en un article publicat a la seva secció sobre salut mental, a través del qual recull una sèrie d’orientacions i recomanacions per ajudar els/les usuaris que busquen ajuda psicològica, a triar un/ professional qualificat/da.
Tal com assenyala l’OCU, davant la vivència de determinades situacions -com ara un esdeveniment traumàtic o molt difícil (per ex., una agressió, mort d’un familiar), o sensació de malestar emocional que no remet o augmenta i interfereix en les activitats diàries-, pot ser recomanable acudir a un/a professional de la psicologia.
No obstant això, atesa la varietat de centres i formats de teràpia, “és normal no saber per on començar”, més encara, quan es desconeixen “quines són les garanties mínimes que aquests professionals i serveis han d’oferir als consumidors”.
L’ideal, afirma, és buscar un/a terapeuta i una teràpia “que s’adapti a les necessitats i forma de ser de la persona, ja sigui de tipus cognitivoconductual, teràpia d’acceptació i compromís, etc.”, essent fonamental posar-se en mans d’algú “que pugui oferir certes garanties per no malgastar ni el temps ni els diners”.
L’Organització recomana tenir en compte una sèrie de factors, entre ells, el pressupost, la disponibilitat horària, la possibilitat de desplaçar-se a la consulta o la confiança que pot generar el terapeuta en funció del gènere o l’edat. Tot i això, si bé és lògic “encertar ràpidament ia la primera”, recorda que, en cas de notar que no hi ha evolució o no sentir-se a gust amb el o la professional, és aconsellable canviar de psicòleg/òloga.
Com saber si és un professional qualificat?
A l’article, l’OCU recull els requisits mínims que ha de complir “tot psicòleg que es dediqui a tractar pacients, és a dir, a la psicoteràpia”:
- És necessari estar en possessió d’una d’aquestes dues acreditacions: la formació sanitària especialitzada com a Psicòleg Intern Resident (l’equivalent al MIR, però en psicologia), que el faculta com a Psicòleg/a Especialista en Psicologia Clínica; o bé tenir l’habilitació sanitària que us permet exercir com a psicòleg generalista.
- Estar col·legiat/da. En aquest punt, inclou el cercador de Col·legis Professionals de Psicologia per Comunitat Autònoma, per accedir al directori de professionals inscrits.
- Comptar amb una assegurança de responsabilitat civil que protegeixi el/la professional i l’usuari en el marc de la pràctica professional.
- En alguns casos, és exigible estar en possessió dediferents certificats, com el de delictes sexuals, que garanteix que el/la professional no ha estat investigat/da ni condemnat per cap delicte sexual. Aquesta recomanació és especialment rellevant quan es treballa amb menors, dones maltractades o altres col·lectius vulnerables.
- Respectar el secret professional: “el que s’ha parlat no hauria de sortir de la consulta del psicòleg”.
L’Organització apel·la a la cautela, incidint que “no totes les persones que ofereixen ‘teràpies’ per resoldre problemes psicològics són veritables psicòlegs”, cosa que es coneix com intrusisme professional.
En cas de conèixer si un psicòleg o psicòloga incompleix els seus deures legals i ètics, recomana posar els fets en coneixement del servei d’atenció al pacient del centre on estigui exercint la seva feina, de l’asseguradora (si és un servei associat a una assegurança sanitària), i del Col·legi Oficial de Psicòlegs (COP) de la regió on es trobi.
Es necessiten més psicòlegs clínics en atenció primària
L’article posa en relleu el paper que exerceix el factor econòmic en l’accés a l’ajuda psicològica que es necessita. A aquest respecte, adverteix que a la sanitat pública “no es dediquen prou recursos a la salut mental”, posant en relleu el escàs nombre de psicòlegs clínics en el Sistema Nacional de Salut, les llargues llistes d’esperes perquè siguin atesos per aquests professionals i la prioritat que es dóna als psicofàrmacs sobre la Psicoteràpia. En aquest sentit, l’OCU recorda la seva campanya, a través de la qual sol·liciten més psicòlegs clínics en atenció primària, una mesura val la pena “perquè cal cuidar la salut mental i els beneficis compensen amb escreix els costos”.
En aquest context, algunes persones opten per acudir a serveis privats per rebre l’atenció psicològica que necessiten; no obstant això, no tothom es pot costejar un psicòleg privat. Segons l’OCU, el preu d’una sessió sol oscil·lar entre els 50 i 100 euros, i el cost final, molt variable, en funció del nombre total de sessions:el cost mitjà mensual de la psicoteràpia privada seria entre 200 i 300 euros.
En el seu text inclou una sèrie de qüestions que es poden preguntar al/la professional abans de començar les sessions, com ara la durada i freqüència de les mateixes, el cost i forma de pagament, la política de cancel·lació o canvi d’horari, quina modalitat aplica, etc.
Característiques de la teràpia psicològica
El que és normal, afirma, “és començar amb sessions setmanals d’una hora, i dedicar les primeres a fer una avaluació de la situació”. Com bé explica l’Organització, un cop consensuats els objectius entre psicòleg/òloga i client, i “independentment de l’escola i la metodologia que apliqui cada psicòleg”, hi ha una sèrie d’elements comuns de gairebé totes les teràpies:
- Diàleg. “La conversa entre el psicòleg i el pacient és la base de tot”. El o la professional “utilitza les eines de comunicació per aplicar tècniques o exercicis concrets, sempre encaminats a uns objectius específics”.
- Connexió. Una bona relació terapèutica entre client i psicòleg/òloga és fonamental. Transmetre empatia, acceptació incondicional, congruència.., és clau a l’hora de facilitar la sensació de connexió, seguretat i confort en aquesta relació, comportant així que el client confiï a l’hora d’obrir-se i aprofundir en determinats temes.</ li>
- Un pla individualitzat. Tenint en compte que cada persona és diferent, el tractament sempre s’ha de personalitzar, adaptant-lo al problema, gravetat i intensitat dels símptomes, trets i preferències del client.
- Esforç i temps. Tota psicoteràpia “requereix implicació, esforç i, de vegades, tasques per a casa” i el temps requerit “dependrà en gran mesura dels problemes o necessitats de cada persona, de la seva gravetat o de la perícia del psicòleg”.
Font: infocop.es