Els beneficis i riscos de l’ús de les TRIC en nens i adolescents
Els motius de consulta on les Tecnologies de la Relació, Informació i Comunicació (TRIC) estan més implicades en casos de violència contra infants i adolescents són la pornografia/prostitució, la violència de gènere, l’expulsió del domicili (64,1%) i el maltractament psicològic. Entre els problemes de salut mental destaquen els problemes de conducta i la ideació o intent de suïcidi. Els efectes en l’estat d’ànim i les relacions dels menors afectats requereixen el suport de professionals de la Psicologia per gestionar-ne les conseqüències. Tot i això, malgrat l’impacte psicològic d’aquests problemes, un elevat percentatge (el 60,1%) de nens, nenes i adolescents amb problemes específics relacionats amb les tecnologies no reben tractament psicològic.
Aquestes són algunes de les conclusions preocupants recollides per la Fundació ANAR en un informe a través del qual s’aborda l’impacte de les TRIC en les problemàtiques que afecten els/les menors, amb la finalitat d’oferir coneixement i informació empírica que contribueixi al desenvolupament de polítiques públiques que garanteixin un entorn protector per a la infància i l’adolescència i que promogui l’exercici dels seus drets.
Per a aquest fi, els seus autors han analitzat 11.164 casos atesos a través de les Línies d’Ajuda ANAR entre juny de 2023 i juny de 2024. En el 56,4% d’aquests casos (6.300) l’ús inadequat de les Tecnologies de la Relació, la Informació i la Comunicació estava implicat en l’origen o agreujament del problema que va motivar la consulta. S’ha utilitzat una metodologia mixta i participativa, fonamentada en un model ecològic, tenint en compte la interacció de factors biològics, familiars, socials i culturals, entre altres, per detectar com les TRIC afecten el desenvolupament i benestar infantojuvenil.
Foto: freepik. Disseny: freepik. Data: 05/05/25
A continuació, resumim els principals resultats:
Incidència de les TRIC en la infància i l’adolescència
Del total d’11.164 nens, nenes i adolescents de tot Espanya atesos a través de les Línies d’Ajuda de la Fundació ANAR, en 6.300 casos les TRIC hi han estat implicades, bé per problemàtiques específiques de les tecnologies (2.395) —ciberbullying (1.728), ciberassetjament (423), addicció a la tecnologia (163), grooming (50), sexting no consentit (31)—, o bé per altres problemes facilitats, agreujats o precipitats per les tecnologies, en els quals les TRIC hi han estat implicades (3.905 casos).
Quin és el perfil dels infants i adolescents amb problemes relacionats amb les TRIC?
S’observa que els problemes amb implicació de les TRIC són més freqüents entre nenes i adolescents dones (60,6%) que entre nens i adolescents homes (50,6%). Segons els autors de l’estudi, aquesta diferència podria atribuir-se a «l’augment de les violències en l’entorn digital, que afecten en major mesura les dones».
Els problemes relacionats amb les tecnologies són més freqüents en adolescents de 13 anys o més. En aquest grup d’edat, el 65,3% de les consultes estan vinculades amb la tecnologia, un 26,8% més que en els menors de 10 anys. Segons l’informe, això podria deure’s a «la menor supervisió parental i al major ús d’aquestes eines durant l’adolescència, cosa que també incrementa els riscos associats». En els casos on hi ha problemes específics relacionats amb la tecnologia, l’edat mitjana és de 13 anys, sent la mitjana lleugerament superior en els casos d’addicció, ciberassetjament i grooming, situant-se en 14,4, 14,1 i 13,9 anys, respectivament.
Els/les menors amb problemes en què estan implicades les TRIC mostren un baix rendiment acadèmic i una satisfacció escolar més baixa
Aquells/les menors que presenten problemes específics de TRIC cursen, principalment, educació secundària (69,8%), seguit d’educació primària (19,3%).
Els nens, nenes i adolescents amb baix rendiment escolar presenten amb més freqüència problemes en què estan implicades les TRIC, en comparació amb aquells que tenen un rendiment alt (62,5% front al 55%). Segons els autors, aquesta relació «és especialment evident en casos d’addicció a la tecnologia i sexting, on aproximadament el 70% dels qui afronten aquests problemes tenen un baix rendiment acadèmic (addicció a la tecnologia: 69,8%; sexting: 80%)». Aquest baix rendiment, afirmen, «pot ser tant una causa com una conseqüència del problema».
En canvi, en situacions de ciberassetjament, el més habitual és trobar menors amb un rendiment escolar alt (35,2%), podent ser el bon rendiment acadèmic un dels motius pels quals un/a estudiant és víctima d’assetjament per part dels seus companys/es.
Quant a la satisfacció escolar, tendeix a ser més baixa en nens/nenes i adolescents amb problemes específics relacionats amb la tecnologia (74%), sent més freqüent en casos de ciberassetjament (77%) i sexting (75%).
Motius de consulta relacionats amb les TRIC
Els motius de consulta varien de forma significativa en funció de la implicació o no en ells de les TRIC. Les dades mostren que els motius de consulta en què en major mesura estan implicades les tecnologies en el grup de violències contra un/a nen/a o adolescent són els de pornografia/prostitució (87,5%), violència de gènere (76,7%), expulsió de la llar (64,1%) i maltractament psicològic (60,8%). Entre els problemes de salut mental destaquen els problemes de conducta (64,2%) i la ideació/intenció de suïcidi (61,7%). I entre la resta de motius, la desaparició d’un nen/a i/o adolescent (75,4%) i la fugida (75,2%).
En els problemes vinculats específicament a les tecnologies, la ideació o intenció de suïcidi està present en tots els casos, ja sigui de forma directa o indirecta. Tot i que no és un dels problemes més freqüents en casos de ciberassetjament, la seva estreta relació amb el grooming i el sexting suggereix una possible associació indirecta. Així mateix, de manera transversal, en els entorns familiars de menors amb problemes específics de TRIC sol haver-hi algun tipus de dificultat psicològica, com ansietat, tristesa o problemes d’autoestima.
El 54,9% dels/les menors amb problemes relacionats amb les tecnologies i el 60,1% amb problemes específics de TRIC no reben tractament psicològic
Els/les nens/es i adolescents amb problemes en què estan implicades les TRIC reben tractament psicològic amb més freqüència (60,4%) que aquells/es els problemes dels quals no estan relacionats amb les TRIC (54,9%). Concretament, en els problemes específics de TRIC, els efectes i repercussions psicològiques requereixen en major mesura la intervenció de professionals per gestionar adequadament les seves conseqüències. No obstant això, malgrat l’impacte psicològic d’aquests problemes, un alt percentatge (60,1%) d’aquests/des NNA no rep cap tipus de tractament psicològic. Tampoc el reben el 54,9% dels i les menors que presenten problemes relacionats amb l’ús de la tecnologia.
Destaca especialment el cas dels/les menors amb addicció a la tecnologia: en 7 de cada 10 casos no es rep tractament psicològic «tenint en compte que aquest ja és un problema reconegut per l’OMS, havent estat inclòs a les classificacions internacionals de salut mental el “trastorn per joc per internet”».
Les tecnologies estan implicades en situacions d’alta gravetat i major urgència
Les TRIC estan implicades amb més freqüència en situacions d’alta gravetat i/o urgència. Dins dels problemes específics de les tecnologies, el grooming i el sexting són els que requereixen una intervenció més immediata i tenen un major impacte en les relacions del/la menor amb el seu entorn. Vuit de cada deu casos són valorats com a d’urgència alta, i nou de cada deu, com a d’alta gravetat.
L’informe adverteix també que la probabilitat que les TRIC estiguin implicades en el problema pel qual es consulta és més alta quan la freqüència és diària o la durada és superior a un any. Quan els problemes són específics de les tecnologies, és més freqüent que passin diàriament (74,9%) i durin menys d’un any (30,2%) en comparació amb altres problemes on estan presents les TRIC (68,1% diàriament i 21% duren menys d’un any).
Entre els problemes específics de TRIC, l’addicció a la tecnologia és la que presenta una major probabilitat d’ocurrència diària (87,4%) i de prolongar-se més d’un any (66,5%), en comparació amb la resta d’aquests problemes.
L’orientació psicològica/social és més comuna en problemes específics de TRIC i la psicològica/jurídica en altres problemes amb presència de tecnologies
Quan les tecnologies estan implicades en el problema pel qual es consulta, l’orientació més freqüent és psicològica/jurídica (64,9%), seguida de la més complexa, que inclou intervenció psicològica, jurídica i social (62,1%).
L’orientació psicològica/social preval en els problemes específics de TRIC, i la psicològica/jurídica és més comuna en altres problemàtiques amb presència de tecnologies. Les xifres revelen que dins dels problemes específics de TRIC, l’orientació psicològica/social és més freqüent en casos d’addicció a la tecnologia (15%), l’orientació psicològica en situacions de ciberassetjament (15%) i grooming (15%), i l’orientació psicològica/jurídica en casos de ciberassetjament (7,6%).
Quins són els principals factors de risc?
L’anonimat dels agressors/es, facilitat per les tecnologies, agreuja aquestes situacions, promovent formes d’assetjament com el grooming, sexting i la difusió de material gràfic perjudicial. El ciberassetjament es veu potenciat per l’anonimat, fet que augmenta la gravetat i difusió de les agressions i la participació passiva d’altres. Per la seva banda, les relacions socials en línia, en ser intenses i volàtils, poden generar ansietat i malestar entre els nens/es i adolescents. Els efectes psicològics inclouen ansietat, tristesa i, en casos extrems, autolesions i pensaments suïcides.
Les TRIC, tot i actuar com a font de suport, també faciliten la propagació de conductes autolesives, creant un “efecte imitació”.
No obstant això, el document assenyala que les tecnologies poden ser també una via perquè els nens/es i adolescents trobin ajuda, suport emocional i noves relacions que mitiguen la solitud.
L’informe indica que l’addicció a les tecnologies pot originar-se per l’ús precoç de dispositius, la manca de límits per part dels pares i el refugi en aquestes tecnologies davant situacions adverses. Això pot derivar en determinats comportaments com agressivitat, aïllament social, deteriorament del rendiment acadèmic i dificultats per desconnectar-se dels dispositius.
El maltractament en línia, especialment el psicològic, es produeix a través de missatges, trucades i la difusió de vídeos humiliants. També es dona en forma de control parental excessiu.
Les TRIC, en facilitar l’accés precoç a la sexualitat, exposen els menors a riscos com la sextorsió o el grooming. La hipersexualització i l’exposició a continguts pornogràfics en línia poden distorsionar la seva percepció de les relacions i la sexualitat. Així mateix, les tecnologies faciliten la creació de grups dedicats a compartir contingut sexual de risc, incloent situacions d’abús i prostitució infantil. Les plataformes digitals també afavoreixen relacions desiguals entre adults i menors d’edat, generant riscos elevats.
Pel que fa al rendiment acadèmic, les tecnologies contribueixen a que aquest baixi, ja que poden ser una distracció per als menors, «en lloc de complir amb les seves responsabilitats escolars».
En relació amb la violència de gènere, les TRIC faciliten l’assetjament psicològic i el control social a través de la vigilància a les xarxes socials i la prohibició de contacte amb amics/es o familiars.
Els riscos de la recepció de continguts tenen a veure amb la visualització per part dels nens/es i adolescents d’imatges que no són aptes per a ells/es, l’accés a continguts enganyosos que no són capaços d’identificar com a tals, l’arribada a través de les xarxes d’un món irreal, inabastable, l’excés d’informació a la qual tenen accés amb dificultat per cribrar amb criteri què és adequat o no, i els continguts que reben de forma automàtica mitjançant els algoritmes que hi ha darrere les plataformes, «no sempre d’acord amb uns valors desitjables».
Aquests continguts estan configurats i dissenyats amb mecanismes que busquen generar certa addicció (solen ser vídeos curts, amb molt de color i so —com els reels—, que afavoreixen que es perdi la noció del temps; hi ha una disponibilitat contínua, en comparació amb els mitjans de comunicació tradicionals, que afavoreix el seu consum excessiu; en el cas de la pornografia actual sol ser extremadament explícita i impactant per reforçar l’addicció, etc.). A judici dels autors de l’estudi, «aquests poderosos mecanismes addictius en combinació amb el caràcter més modelable i sensible del cervell infantil i adolescent estan darrere de l’augment d’addiccions a molts continguts subministrats per les TRIC i, a més, addiccions greus, amb conseqüències importants en la salut física i mental del/de la menor».
Altres riscos a tenir en compte són el de la modificació de continguts —per la possibilitat de crear imatges falses o realitzar vídeos falsos—, la suplantació d’identitat i el hackeig de comptes obtenint informació de la víctima que pot ser difosa sense el seu consentiment entre gent desconeguda (doxing).
Quins beneficis aporta l’ús de les TRIC?
L’ús d’eines digitals aporta també diversos beneficis, entre els quals destaquen els següents:
Ofereixen un accés fàcil i ràpid a una gran quantitat d’informació; possibiliten ampliar i entendre millor el coneixement transmès a l’aula; afavoreixen el desenvolupament de competències que poden millorar el rendiment escolar (creativitat, millora del vocabulari, pensament abstracte, etc.) i l’aprenentatge i perfeccionament de coneixements relacionats amb interessos personals (per exemple, aficions); faciliten la comunicació i habilitats de relació de nens/es amb dificultats especials; ofereixen grups de socialització alternatius a NNA amb discapacitats, malalties o col·lectius estigmatitzats (LGTBIQ+ o altres); permeten al menor informar-se o tractar temes que poden ser tabú en el seu entorn social proper; amplien l’espai en què poden interactuar i comunicar-se i es difuminen les fronteres espai-temporals a l’hora de relacionar-se amb coneguts/es o amics/ues, etc.
Conseqüències de l’ús de les TRIC en nens/es i adolescents
L’ús ampli que fan els nens/es i adolescents dels dispositius mòbils s’ha associat en els últims anys a problemes de salut física i psicològica, fet que, en paraules dels autors, «ha generat preocupació».
Els efectes més estudiats del temps davant les pantalles en la salut física han estat: canvis en el patró de son i problemes relacionats amb aquest, fatiga visual, sedentarisme associat a la sobrealimentació i obesitat, i problemes musculoesquelètics, deguts als riscos de la postura que es manté a l’utilitzar els dispositius mòbils.
Moltes de les conseqüències relacionades amb l’ús de les TRIC afecten també el seu desenvolupament personal i els seus hàbits quotidians. Un exemple és la major tendència a buscar solucions immediates, recorrent ràpidament als seus dispositius o a contactar amb algú per resoldre qualsevol problema que sorgeixi, sense prendre’s el temps necessari per reflexionar o buscar solucions de manera autònoma. Per als autors de l’informe, «aquest patró pot reduir la seva capacitat per enfrontar-se als reptes diaris de manera independent i desenvolupar habilitats de resolució de problemes». També l’ús excessiu de les tecnologies, així com de les xarxes socials i altres continguts digitals, desplacen els moments de connexió cara a cara (per exemple, activitats lúdiques o interaccions presencials), que són fonamentals per enfortir les seves habilitats socials, psicològiques i emocionals.
En paraules dels autors, aquesta dinàmica «pot generar conflictes familiars, especialment entre pares separats o amb custòdia compartida, que discuteixen sobre l’ús adequat dels dispositius i les pautes a seguir». Aquestes disputes solen centrar-se en el temps que els menors passen davant les pantalles i les implicacions d’aquest ús per al seu benestar.
L’informe alerta sobre l’aparició de conductes perjudicials relacionades amb determinats continguts digitals consumits per menors d’edat, com els anomenats «reptes virals», que poden posar en risc la seva salut física i psicològica.
No menys preocupant és l’exposició constant a imatges de bellesa ideal i cossos «perfectes» promocionades a les xarxes socials, que poden alterar la seva imatge corporal i promoure sentiments d’inseguretat. A judici dels autors, «aquest tipus de continguts, juntament amb els missatges distorsionats sobre les relacions afectives i sexuals, com els que es presenten a la pornografia, poden generar complexos i malentesos sobre què es considera una conducta normal o saludable».
A això s’hi afegeix la major vulnerabilitat que tenen nens/es i adolescents per rebre missatges ofensius, amenaçants o d’assetjament a través de les plataformes digitals. Atès la seva curta edat i manca de maduresa emocional, poden tenir dificultats per gestionar aquest tipus de situacions, impactant negativament en el seu estat d’ànim i benestar psicològic. En aquest sentit, «l’ansietat, la tristesa i fins i tot la depressió poden ser conseqüències d’aquest tipus d’interaccions en línia».
Tenint en compte tant els riscos com els beneficis, l’informe posa de relleu que la clau està «a trobar un equilibri que permeti aprofitar els seus avantatges sense perdre de vista els riscos associats».
El document finalitza amb una sèrie de recomanacions dirigides a mares, pares i famílies, a centres educatius i professionals així com a institucions i empreses.
Es pot accedir a l’informe complet des de la pàgina web de la Fundació ANAR o bé directament a través del següent enllaç:
Tecnologías. Impacto en la infancia y adolescencia en España, según su testimonio
Font: infocop.es
Si desitges més informació, no dubtis en contactar-nos.
Vols que els teus fills aprofitin els avantatges de les tecnologies digitals sense posar en risc la seva salut física i emocional?
Informa’t i aprèn amb nosaltres com acompanyar-los per a un ús segur i equilibrat de les TRIC
