A consulta ho veiem sovint: l’amor no és el problema, sinó la manera com hem après a estimar. Frases com “si hi ha amor, amb això n’hi ha prou” o “els gels indiquen amor” s’han anat colant en el nostre imaginari des de petits. Moltes d’aquestes idees es basen en mites que s’han anat formant amb els anys. Pensar que “si m’estima, canviarà” o que “si ho he de demanar, ja no ho vull” pot portar-nos a relacions frustrants, on esperem que l’altre endevini les nostres necessitats.
I encara que sonin romàntiques, moltes vegades ens allunyen de viure relacions sanes i satisfactòries. Començar a qüestionar aquests mites és el primer pas cap a un amor més conscient i realista, on la comunicació, l’empatia i la responsabilitat afectiva prenen protagonisme. Aleshores, si estimar no és suficient, què més necessitem?
Conèixer el nostre tipus d’aferrament ens permet crear un “mapa mental” sobre com ens relacionem i què necessitem dins d’una relació. Podem prendre consciència dels nostres pensaments i idees, però encara que en siguem conscients, no tot passa a la ment… El nostre cos també forma part del vincle.
La teoria polivagal ens recorda que, a més de prendre consciència dels nostres estils d’aferrament i idees preconcebudes, també és important fer-ho dels nostres estats fisiològics davant el conflicte.
Si aprenem a reconèixer aquests estats (quan estem irritables, accelerats o desconnectats), ens serà més fàcil regular-nos i tornar a la calma. Aquesta regulació és clau per poder connectar realment amb nosaltres mateixos i amb l’altre.
Quan estem en calma, és molt més fàcil construir ponts que ens connectin amb la nostra parella. I no, no es tracta de guanyar discussions o tenir sempre la raó. Es tracta d’expressar el que sentim amb claredat i respecte, i d’estar disposats a escoltar l’altre sense jutjar, encara que vegi les coses de manera diferent a com les veiem nosaltres.
Perquè sí, a vegades vivim la mateixa situació des de llocs molt diferents. Frases com:
“Quan em vas dir allò davant dels teus amics, em vaig sentir incòmoda, com si no em tinguessis en compte. M’agradaria que, si hi ha alguna cosa que et molesta, en parlem en privat.”
Potser per a l’altra persona només va ser una broma, però la teva vivència va ser una altra. I poder compartir-ho sense atacar permet que l’altre també s’acosti al teu món intern.
Això passa perquè cadascú ha viscut experiències diferents, ha après a interpretar el món de manera única, i això influeix en com percebem el que ens passa. No hi ha una única veritat: cada visió és vàlida i mereix ser escoltada. Quan aconseguim això, no només creix el vincle emocional, sinó que també es transforma la intimitat.
Per això, comunicar-nos bé no vol dir cridar més fort, sinó entendre’ns millor. I aquests ponts emocionals que construïm des de l’empatia i la calma són els que realment ens acosten.
Finalment, és important recordar que cap parella ho fa perfecte. Parlar d’amor conscient també implica acceptar que l’altra persona no sempre podrà cobrir totes les nostres necessitats, però sí pot esforçar-se per apropar-s’hi.
Valorar aquest esforç, agrair els petits gestos i ajustar les nostres expectatives forma part d’un amor madur, real i possible.
Anima’t a reconstruir, a comprendre, a tornar a connectar.
Perquè estimar també és aprendre a cuidar la relació.
Vols aprendre a construir una relació més sana i conscient?
Al Centre de Psicologia Clínica del Maresme, els nostres psicòlegs t’acompanyen per millorar la comunicació i el vincle de parella.
